El diumenge, 21 d'abril, el Reial Madrid, la Federació Espanyola de Futbol i el Comitè d'àrbitres varen cometre l'enèsim robatori contra el Futbol Club Barcelona, l'únic club amb certa potència per plantar cara al monopoli que tenen muntat els madrilenys.
La qüestió no és si en tal o qual jugada hi cap el dubte. La qüestió és que sempre, indefectiblement, les suposades 'equivocacions' cauen del mateix costat.
El Reial Madrid duu adulterant les competicions des de fa dècades. Roben partits, compren àrbitres (la majoria no fa ni falta), apliquen unes normes per a ells i unes de diferents per als rivals. Dins i fora del terreny de joc. I fitxen els jugadors més cars amb els doblers de tots. Recordem que tots els súbdits del Regne d'Espanya, ens agradi o no el futbol, siguem de l'equip que siguem, encara avui pagam el fitxatge de Cristiano Ronaldo.
Coneixem de sobres com funcionen les elits madrilenyes i sabem que mentre planifiquen o executen una maldat, els seus altaveus acusen els contraris de fer-la. I això val tant per la política o per la 'justícia', com pel futbol i altres qüestions banals.
Quan t'estafen una vegada, és culpa de qui t'estafa. Quan fa dècades que t'estafen i els robatoris es compten en centenars, aleshores cal assumir la part de responsabilitat.
En d'altres camps es pot al·legar que no som lliure per fer el que cal fer (com va poder comprovar tot el Mon dia primer d'octubre de 2017), ara bé, el FC Barcelona és un club privat i prou potent i respectat com per assumir plenament la seva responsabilitat i abandonar definitivament totes les competicions d'àmbit estatal.
Qui, de tots els que llegiu aquest text, participaria en una competició que sap per endavant que està adulterada i que per tenir qualque possibilitat de guanyar has de ser immensament superior al guanyador programat per defecte?
